A l'inici de la classe Bea va exposar una presentació sobre els tipus de violència. En aquesta vam aprendre que existien diferents formes de violència; com ara la directa, la que es veu a la vista, l'estructural, organitzacions que impedeixen la satisfacció de necessitats (rics-pobres, patriarcat ...) i la cultural, la qual justifica l'existència de les dues anteriors (creences, valors ...).
Després d'aquesta presentació, ens vam disposar a recrear els micro-teatres de la setmana passada. La classe estava dividida en tres grups, amb els seus respectius temes; Assetjament de carrer, Cànons de bellesa i Amor romàntic.
El primer a actuar va ser el grup d'Assetjament de carrer, va representar una escena en la qual dues amigues eren assetjades per un grup de nois en una discoteca, el bàrman, estant present, decideix quedar-se al marge, per tant les noies van haver de marxar disgustades. En acabar la representació vam estar comentant l'escena; haurien les noies haver fet alguna cosa?, jugava el bàrman un paper important? ... Per sortir de dubtes la professora va decidir tornar a recrear aquesta part, aquesta vegada les noies demanaven ajuda l'home darrere de la barra, qui posteriorment crida a la policia.
El següent grup en sortir va ser el de Cànons de bellesa, on vam poder veure com una noia havia de bregar amb les contínues crítiques del seu grup d'amigues i el seu xicot, al final de l'escena la noia fuig d'ells plorant. A continuació Bea em va demanar que, imaginant que cada personatge del micro-teatre era una estàtua, els moldease basant-me en els sentiments que em provocava cada persona. Em vaig acabar situant en el centre, sentint-me atrapada dins d'un cercle on les altres estàtues m'agafaven de la roba, del pèl, de la panxa, em tapaven la boca ... fent referència al sentiment d'impotència que la protagonista sentia cada vegada que li llançaven una crítica.
L'últim grup, Amor romàntic, va representar una relació sobre una parella bastant dependent que tenen discussions contínues, el noi decideix proposar-li fi a la relació, però ella l'amenaça amb suïcidar-se si ho fa. Més tard vam tenir un debat sobre els mites de l'amor romàntic; la mitja taronja, els pols oposats que s'atrauen ...
En acabar les representacions ens vam tornar a ajuntar amb els nostres respectius grups. La nostra tasca per a aquest dia era portar instruments i una imatge que per a nosaltres representés el nom del nostre grup, en el meu cas Els cànons de bellesa. Posteriorment havíem de fer una petita reflexió o un poema inspirant-nos en aquesta imatge, per a més tard donar-li vida amb els instruments i crear una cançó entre tot el grup.
Per finalitzar he de dir que les tres hores es em van passar volant, com tots els dilluns. Vam passar una molt bona estona, on ens emocionem, reírem i reflexionem. Opino que en ser temes que es tracten poc, tot i que estan molt presents en la nostra societat, Bea ha fet un gran treball en fer-nos reflexionar, de forma indirecta amb les seves activitats, i directament amb els debats.
